2015 Ref. Ylla Malniu
4 y 5 de julio de 2015
Circular de campaña 10/6/2015:
Buenas tardes
El Sargento Mayor Manel Bordallo Rebollo nos convoca a reunión de SanMikelada ‘15
Sitio: Café-Bar Stage en c/Pare Coll, 2-4 baixos (Can Mastrot)
Día 18/6/2015 (jueves) - Hora: 21:30
En uniforme de calle (no habrá servicio de guardería de armas)
Tema del orden del día: lugares, asistentes, rutas a proponer, alojamientos de la edición 2015 de SantMikelada
Se ruega difundir y hacerlo saber a la tropa y ejércitos aliados
(respuesta del Cap de colla, Pep Franch):
OIDO , perdon OHIDO , no HOIDO , HOSTIA tampoco , OH¡ IDO , abandono .
ASTA no , HASTA PRONTO ahora si ¡¡¡¡¡
Saludos al Sargernto Rebollo i que le folle el pollo
La Nana de la adúltera 2’ 38’'
José Agustín Goitisolo (poeta)
Paco Ibáñez (cantautor)
Josep Guinovart (Ilustrador del CD)
No subas mi vida, no vengas ahora
que esta en casa el padre, del niño que llora
Ahora no, no mi amor ahora no, ahora no.
Ya se ha ido el padre, se acaba de ir
mi niño se duerme, ya puedes subir.
Ahora sí, ahora sí, si mi amor ahora sí, ahora si
Si te pasas por casa a te dejo el CD entero . Es un placer
SI NO FOS PER AIXO I ALTRES FOTESES …. quina vida
SALUT
Circular de campaña 11/6/2015: Cambio de lugar de reunión
El recluta (antes Sargento Mayor) Manel Bordallo Rebollo nos indicó lugar de reunión: Café-Bar Stage (Can Mastrot) que según dijo la posadera* cerrará el servicio a las 21:30 o 22hs
Razón por la cual fue degradado de manera fulminante.
Gracias a la labor de campo del Comandante de Inteligencia Laureano Pla LaHoz se pudo saber esa información.
Queda el personal convocado a l'Izei (Rambla del Passeig) el mismo día y a la misma hora: 18/6/2015 a las 21:30
*: (señora que regenta la Posada... a no entenderme mal!)
Circular de campaña 20/6/2015:
Hola companys
L’edició d’enguany es un descens (2.000m en 17km). No serà un descens cap l’Infern, només mirarem el pic de l’Infern des-del Coll de Carançà (exactament a una distància de 1904m.)
S’apunten: Joan Martí, Pep Crespi, Xevy Bertrans, Manel Bordallo, Angel Cosp i Francesc Carbonell
Per mes endavant, Pep Aguilar s’està pensant un altre sortida.
L'itinerari, proposat pel Pep Crespi, va des del Santuari de Núria (1.960m.) fins al Puig de la Fossa del Gegant (2.808m.), baixada i pernoctar al Refugi Ras de Carançà i continuar la baixada fins Toès (818m.).
Segons veig al mapa són aprox. 20km. de recorregut Amb desnivells de 850m. en pujada i 2000m. en baixada (portar bastons per ajudar als genolls)
4 de juliol
8:17: 1er tren des de Vic (*)
8:39: Sant Quirze de Besora (puja en Xevy)
9:13: Ribes de Freser (arriba justet per agafar el Cremallera)
9:30: 2do Tren a Nuria=13,90€ (el següent surt a les 10:20)
10:10: Nuria
13:00: Coll de Noucreus (esmorçar amb vistes a França i Catalunya i el Pic de l'Infern, Puig de la Fossa del Gegant, la Torre d’Eina, Puigmal, Núria, el Puig de Bastiments, Coma de Vaca...)
16:00: Refugi del Ras de Carançà
Dormir=10€, Sopar=15€, Esforzar=7,5€, Mitja pensió=30€, Picnic=8,5€ (tel: 0033988667381)
(fer bondat i fotos. Sopar i dormir)
(*) si voleu “apurar” una mica i aprofitar 1:40 més d’excursió, es pot arribar en cotxe a Ribes de Freser (2 cotxes des de Vic i recollir a Xevy a St. Quirze) per agafar el primer Cremallera a les 7:50
5 de juliol
(fer bondat i fotos. En 3 hs. s’arriba a Toès)
12:00: Sortir cap a Toès (per anar xino-xano en 4 hs.)
16:00: tren Groc en Toès (també fer fotos des del tren)
18:28: La Tor de Carol
18:59: últim tren a Sant Quirze y Vic
20:25: Sant Quirze de Besora (molt sentit acomiadament d’en Xevy, abraçades, etc.)
20:50: Vic
Horaris del cremallera a Núria
Página del Refugi Ras de Carançà
Gracies, Ángel Cosp pel
enllaç on descriu l’excursió
Núria - Toès, pel coll de Noucreus i la vall de Carançà
Podríem qualificar el present itinerari com el més espectacular i variat que es pot fer al Pirineu Oriental. En escassos llocs podeu trobar tanta varietat de paisatges: l’herbosa coma de Noucreus al vessant de Núria; el feréstec circ de Carançà, amb els seus bells estanys; l’ampla vall del Ras de Carançà amb el seu confortable refugi; la vall emboscada de la part baixa del riu i com a punt culminant de l’itinerari l’estreta gorja per on el riu de Carançà cerca l’únic pas possible cap a la vall de la Tet. És en aquesta part final de l’itinerari on aquest prossegueix per un camí artificial ple de ponts i passarel·les metàl·liques ancorades a la roca, que passen literalment per sobre del riu de Carançà, creant passos plens d’emoció i bellesa enlloc més vistos.
L’itinerari tot i que el fareu en dues jornades, és d’una duresa considerable. A l’hivern, donada la gran quantitat de neu que cau al vessant N dels pics de la Vaca i de la Fossa del Gegant, cal portar l’equip adequat i l’entrenament adient. També hem de mencionar els ponts de la part baixa del riu de Carançà, on cal passar-los amb precaució i extremar la vigilància en les persones propenses al vertigen. En resum, és un itinerari destinat als excursionistes bregats a l’alta muntanya.
(4 de juliol – temps des del Santuari de Núria)
0.00 h. Santuari de Núria (1.960m.) Vegeu ressenya d’aquest santuari a l’itinerari 22. Sortiu de l’estació del FC cremallera en direcció al final de les vies i passeu per darrera la casa del control de l’estació d’esquí. Trobeu les marques del GR 11 i l’indicador (camí del Bosc, Noufonts, Noucreus, Eina). Deixeu a l’esquerra el camí que puja per la vall d’Eina i pugeu amunt seguint la coma de Noucreus, pel costat inferior de la tanca paraneus d’una pista d’esquí. Aviat entreu al bosc per un corriol entre nerets i pi negre. Més tard sortiu a una pista.
0.15: Pista. Seguiu aquesta pista amb una paret al marge, pujant per la coma de Noucreus.
0.25: Revolt de la pista (2.090m.) La deixeu a la dreta i continueu per un camí que puja suaument.
0.30: Font d’en Llorenç (2.100m.) A l’esquerra del camí sota una gran pedra.
0.40: Pont de l’Escuder (2.130m.) Passarel·la de fusta que permet passar el torrent de Noucreus, que baixa rodolant entre les roques. Pugeu una petita ondulació del terreny i deixeu a l’esquerra els senyals del GR 11 que pugen al coll de Noucreus per la coma de Noufonts. Pugeu per la dreta fortament entre algun aixaragall. El riu el teniu força avall vostre.
1.30: Font d’en Guillem (2.425m.) Font al costat del camí, poc visible. El camí ara passa molt a prop del torrent. Més tard el camí farà alguna llaçada entre l’herbei i el pedruscall.
1.55: Peu de la tartera de la coma de Noucreus (2.585m.) El camí puja cap a la dreta fent continuades giragonses. Quan arribeu a la carena, passeu per davant d’una curiosa bretxa tallada a la roca. Al coll de Noucreus, força proper hi arribeu planejant.
2.20: Coll de Noucreus (2.796m.) Pas marcat a la carena. Hi ha deu (no nou) creus clavades a la roca, en record de deu romeus que moriren a causa del torb. Continueu per la carena, ara pel vessant N, fins al proper Puig de la Fossa del Gegant, visible per una creu.
2.25: Puig de la Fossa del Gegant (2.808m.) Des del coll de Noucreus es veu com una petita elevació sense aparença de cim. En canvi cau verticalment sobre el vessant de la Coma de Vaca. Bona vista panoràmica especialment sobre el Puigmal i el santuari de Núria, al fons de la vall, la Torre d’Eina, el Puig de Bastiments i la capçalera de la Coma de Vaca. Seguiu la carena per la dreta fins al proper Coll de Carançà.
2.35: Coll de Carançà (2.725m.) Coll suau a la carena. Cruïlla de camins, a Carançà, al pic de l’Infern i al refugi d’Ulldeter. Des d’aquí podeu baixar per la tartera, buscant els millors passos vers a l’estany de Carançà directament, o bé podeu anar a trobar l’Estany Blau, situat a 2.583 m sota els vessants escarpats del pic de la Vaca. Aquesta zona dificultosa de seguir a causa de la manca de fites, pot ser problemàtica especialment a l’hivern. Després de la baixada sobtada, arribeu a la riera de Carançà. Continueu avall passant a banda i banda del riu en cas de necessitat, fins arribar a l’Estany Gran de Carançà.
Abans d’arribar-hi trobeu a l’esquerra dues petites barraques en condicions molt precàries, bastides sota uns blocs de pedra al peu d’una tartera. Pràcticament no poden oferir cap servei a l’excursionista.
4.15: Estany Gran de Carançà (2.265m.) El més gran del sector. S’han acabat els vessants feréstecs dels pics de l’alta vall de Carançà. Si gireu la vostra vista vers el circ de Carançà, podreu contemplar la gran visió de pics, tarteres i més propers els boscos de pi negre amb algun que altre neret i nabiu. Més avall passeu per dos basses a l’esquerra del camí, anomenades l’Estany Blau. El camí continua avall entre prats i a prop del riu buscant el millor pas per la vall, amb algun que altre aiguamoll. El camí cobert d’herbassars contrasta fortament amb les tarteres i boscos de pi negre que l’envolten.
4.45: Planell de la Bassa (2.115m.) Prat extens, amb un pluviòmetre a la dreta del camí.
Ara sempre per la riba esquerra del riu, baixeu amb alguna que altra llaçada per la roca fins arribar al bosc aclarit amb matolls de bàlec i ginebrons. La vall sembla cada cop que es vagi obrint més fins arribar als voltants del refugi del Ras de Carançà. Arribeu als prats, al costat del riu, que us indiquen que ja esteu a prop del refugi.
5.50: Refugi del Ras de Carançà (1.831m.) Fi de la primera jornada. Situat enmig de la vall de Carançà, ben a prop del riu, en un esplèndid marc d’alta muntanya. Emplaçat força lluny de les poblacions de la zona, és un lloc d’extremada solitud. A part del vostre itinerari, que va a la població de Toès, es pot arribar al refugi des de Prats de Balaguer per un camí ample però molt dolent passant pel Coll Mitjà en unes 5 h i des de la població de Mentet, passant pel refugi dels Alemanys en unes 4 h 30 min. El refugi, guardat el juliol i l’agost, és propietat de l’Ajuntament de Fontpedrosa. És obert tot l’any en règim lliure. Conservat en bon estat, és parada obligada pels muntanyencs que fan la travessa Núria-Toès, o els que segueixen la ruta pirinenca francesa GR 10. Té una capacitat de 30 places, disposa de lliteres i flassades, llar de foc, taula i bancs i aigua a prop, al riu.
Continueu avall, per on la vall comença a tancar-se. Travesseu uns petits rierols i uns bosquets de pi negre. El camí és força allunyat del riu. El camí baixa molt fortament per un terreny molt sorrenc entre bedolls.
(5 de juliol – tems des del Refugi de Ras de Carançà)
6.25: Cruïlla de camins (1.710m.) El camí de l’esquerra va al refugi lliure de Donapà, flanquejant per sobre de la vall de Carançà. Continueu avall. Més tard travesseu una petita tartera, arranjat amb un bon marge de pedra que sosté el talús i continua baixant la vall.
0:35: Cruïlla. A l’esquerra un petit corriol porta en cent metres a la Balma de la Balmera (1.445m.) Situada sota d’una gran roca arrodonida, pot servir d’aixopluc per uns 6 excursionistes en cas de necessitat. Torneu al camí principal i seguiu la vall per un magnífic bosc de ribera.
1.05: Primera palanca (1.265m.) La vall definitivament s’ha tancat per totes bandes. El riu continua avall per l’únic pas possible, per les Gorges de Carançà. Com el camí no té lloc per continuar, s’ha improvisat una sèrie de palanques i ponts penjants que transcorren per sobre el riu fent un trajecte molt emocionat i amb perill evident. El camí, només apta per una persona, d’uns dos pams d’amplada, passarà a banda i banda de la vall quan ho cregui convenient per continuar avançant. L’estat de les passeres és generalment bo i les entitats de la zona les conserven força bé. L’horari per travessar-les variarà, segons l’estat dels ponts, de la nostra facilitat per seguir-los o si us creueu amb altres excursionistes hi heu de tornar enrere, etc.
1.55: Petita resclosa al riu de Carançà (930m.) Petita presa per a la captació d’aigua del salt de la central elèctrica de Toès. A partir d’ara, el camí obert artificialment a la roca, baixa l’engorjat amb el riu cada cop més lluny. El camí no gaire ample -1 m- ressegueix el cingle per l’interior del qual passa el canal de la central elèctrica. Aquest trajecte és també molt emocionant i variat.
2.25: Cruïlla de camins (1.000m.) Fi del trajecte aeri artificial. El camí a l’esquerra va a la cambra d’aigües de la central elèctrica de Toès. Preneu el de la dreta que baixa per una esplèndida roureda amb alguna giragonsa fins arribar al llit del riu.
2.40: Pont sobre el riu Carançà (915m.) Passat el pont deixeu un camí a la dreta que puja per aquesta riba en direcció a la part dels ponts penjants. El camí ara és molt ample i transitat per la proximitat de la població de Toès, a trossos arranjat amb ciment. És la part final de les Gorges de Carançà.
2.55: Aparcament (850m.) Amb una capacitat de poques places, és situat a sota del pont del tren groc que va des de la Tor de Querol a Vilafranca del Conflent. Fi d’aquest itinerari tan espectacular i variat.
3.05: Toès (dit Thuès-entre-valls, en francès, 818m.) Petita població situada al costat de la ctra. N-116. Té una població de 40 hab. Pràcticament no ofereix cap servei al viatger. Tan sols podem trobar un bar a prop de l’aparcament de les gorges i una cabina de telèfon al costat de la ctra. N-116 i el pont de la Tet. Pel que fa a les comunicacions, té servei de cotxe de línia de la línia La Tor de Querol-Vilafranca del Conflent. La mateixa línia, però en ferrocarril, la fa el tren groc, popular tren turístic que us pot portar a la Tor de Querol i empalmar amb el tren de Barcelona. Seria una manera, encara més interessant i atractiva, de poder acabar aquest itinerari Cal consultar els horaris abans de fer l’itinerari ja que varien, segons l’època de l’any.
